En aquest present document volem reflectir el major atracament i estafa mai perpetrat a la Sanitat Pública per part de l’Institut Català de la Salut i sindicats de la Mesa Sectorial, UGT, CCOO, SATSE i MC. L’acord arribat el dia 22 de novembre del 2023 és un fidel reflex del continu menyspreu al qual les categories professionals que no siguin mèdics estem sotmesos. Reflecteix i perpetra una vegada més tots els greuges comparatius i bretxes en un equip en el qual TOTES les categories professionals són bàsiques pel bon funcionament de la Sanitat Pública.
Al llarg de 18 tedioses pàgines que formen el GRAN III Acord hi ha una absència, ja consumada en el temps, del personal que forma el grup de Gestió i Serveis i més concretament la categoria professional de l’auxiliar administratiu.
Cal recordar que les funcions de l’auxiliar administratiu des de fa ja molt temps sobrepassen les seves limitacions, sent-li assignades tasques administratives, però com és habitual en l’empresa, sense el reconeixement econòmic ni professional que comporta l’augment de tasques. Però quin és el problema d’arrel? Per si no ho sospitàveu són els sindicats que formen la taula sectorial que signen absolutament tot i que cometen, dia rere dia, la contínua pèrdua de drets dels treballadors, convertint-se així en una lluita oposada a les seves funcions principals. Algú s’imagina a una formació sindical perjudicar els treballadors? Si per algun motiu no l’havies imaginat t’esperem amb els braços oberts a l’Institut Català de la Salut.
Tornant al problema, els sindicats van acordar en un Pacte que la plantilla del grup de Gestió i Serveis dels centres sanitaris estarien conformades exclusivament per personal de categoria auxiliar administrativa, carregant-se d’un sol cop qualsevol intent de conquistar drets i qualsevol intent de promocionar-se dins de l’empresa, sent impossible fer-ho ja que la conquesta de l’Administratiu no té cabuda en les files dels centres sanitaris. Posem un altre exemple, t’imagines a un optometrista (A2) exercint d’oftalmòleg (A1) però cobrant com a optometrista? Exacte, plouria foc i seria impensable. En canvi, quan d’administratius es tracta, sí que succeeix. Succeeix i no succeeix res, perquè empresa i sindicats estan d’acord a continuar cometent aquesta barbaritat.
Fem ara una lectura acurada de l’III Acord. Als auxiliars administratius al llarg de 18 pàgines se’ns nomena en un total de 4 vegades. Què comporta aquest esment? Doncs bé, primerament s’esmenta la figura de Referent de Gestió i Serveis. Una categoria infravalorada des de l’inici de la seva existència fins al futur, atès que el III Acord no evidencia una millora a curt termini. Al llarg dels anys a la figura de Referent de Gestió i Serveis se li ha anat canviant el complement econòmic i la seva categoria professional (van passar d’auxiliar administratiu a administratiu amb la corresponent pujada salarial, a auxiliars administratius amb la corresponent degradació salarial) Doncs bé, s’acorda ara que a la Referent de Gestió i Serveis no se li modificarà la seva categoria professional base (en la majoria de casos auxiliars administratius) però que se li millorarà el complement econòmic per a reconèixer la seva figura de comandància.
La segona vegada que se’ns nomena és per a advertir-nos que el nostre poder adquisitiu millorarà al llarg de l’any. I cito textualment «millorem el reconeixement del col·lectiu auxiliar administratiu un increment del complement específic de 131€/any.». Sí, així és, a partir de l’entrada en vigor del III Acord tindràs una mitjana de 10€ més al mes. Que no t’arriba per a una ampolla d’oli d’oliva però que sempre queda bé dir que et milloraran el teu sou.
La penúltima vegada que se’ns nomena és per a avisar-nos també d’un augment econòmic ara en la consecució de les DPOs. A partir de l’entrada en vigor de l’acord, el personal auxiliar administratiu que aconsegueixi aconseguir el 100% on cobrés 942,26€ ara cobrarà 1179,38€, és a dir, 237,12€ més. Insistim que són xifres totals, que tots els auxiliars administratius sabem el complicat (per no dir impossible) aconseguir l’assoliment del 100%. És a dir, que mentre que les DPOs d’altres categories multiplica per dos el seu salari mensual (fins i tot més) en el cas dels auxiliars administratius ni arriba a un salari mensual.
I ja arribem al final d’aquest àrid document en què se’ns nomena per última vegada per avisar d’un augment de la percepció econòmica de la carrera professional. Fins ara la taula retributiva era la següent: el personal establert en el nivell 0 la seva percepció econòmica és 0€; el personal en el nivell 1 la percepció econòmica era de 1.182,16€; el personal en el nivell 2 la percepció econòmica era de 1.891,16€; el personal en el nivell 3 la percepció econòmica era de 2.363,62€ i el personal en el nivell 4 la percepció econòmica era de 3190,60€. Amb l’entrada en vigor de l’III Acord la percepció econòmica queda així: per al nivell 0 percepció de 0€; per al nivell 1 percepció de 1.349,60€ (167,44€ més); per al nivell 2 percepció de 2.158,66€ (267,5), per al nivell 3 percepció de 2.698,36€ (334,74€ més); per al nivell 4 percepció de 3.642,24€ (451,64€ més).
Fins aquí tot el que el III Acord esmenta els auxiliars administratius. Mentre que als facultatius se’ls pagaran les guàrdies que no facin, se’ls pagarà el complement d’exclusivitat, es millora els motius per a exonerar-se de les guàrdies, se li augmenta la percepció econòmica per atendre més personal del que deuria per càrrega assistencial, entre un llarg etcètera, els auxiliars administratius ens hem de conformar amb 10€ més al mes i continuar estancats en una categoria professional que no correspon a les nostres funcions.
Ens agradaria finalitzar amb un «enhorabona als agraciats» però tots tenim clar qui són i qui són els responsables d’aquest desastre. Mentre que s’empoderen a uns certs col·lectius (o cert col·lectiu) es condemna a la marginació de la resta de col·lectius. És curiós el ràpid que ens oblidem que tots formem part del mateix vaixell i que en el moment en el qual el vaixell s’enfonsi ens enfonsem tots. És impensable a ulls de Som Intersindical que per a millorar les condicions d’alguns treballadors calgui empitjorar la de la resta. Una vegada més els sindicats majoritaris tornen a sentenciar a la desgràcia en la màxima expressió als treballadors de l’empresa.
