El dia 6 de març la premsa es feia ressò de les paraules i de l’informe anomenat “Pla de millora de l’accessibilitat de la ciutadania a l’atenció primària”. Amb aquest pla el que Salut pretén és que el 70% dels pacients tinguin cita al seu CAP de referència en 5 dies. Però el que també s’ha fet amb aquesta presentació és treure a relluir les vergonyes i la irresponsabilitat dels seus dirigents. Us expliquem amb detall.
Al llarg de l’informe es van fent qüestions que per a res són fútils, com per exemple: “disposaré de cita amb el meu professional del CAP quan ho necessiti?” al que respon el mateix informe: “sí, disposaré de cita amb el meu professional de referència segons la meva necessitat i en temps adient” (les paraules “necessitat”, “temps” i “adient” cal ressaltar que estan escrites en negreta i amb una grandària diferent). Una altra de les preguntes és: “podran resoldre es meus problemes els diversos professionals del CAP de manera àgil?”, al que es contesta: “tindrem una APiC més resolutiva, amb més recursos amb més treball en equip i més proactiva”. “Podré contactar per telèfon amb el meu CAP quan ho necessiti?, sí “al meu CAP m’agafaran la trucada al primer intent, o bé em trucaran per retornar la trucada durant el mateix dia” (la frase “trucada al primer intent” i la paraula “mateix” i “dia” estan una vegada més en negreta i amb una font superior a la resta del text). “Quan em visitarà l’especialista?”, “quan em realitzaran la prova diagnòstica?”, “quan em realitzaran la cirurgia?”. Totes aquestes qüestions van acompanyades d’uns ‘bonics’ requadres informatius on s’indica el temps d’espera, a saber: ordinàries 90 dies; preferents 30 dies; i en qüestió de cirurgia: oncològica en 45 o 60 dies; cardíaca 90 dies; general 180 dies; ‘altres’ 365 dies. Però calma, tot són dates aproximades, no necessàriament serà així.
Fins aquí les qüestions que es planteja l’informe. Ara anem a veure com es pretén esmenar la problemàtica que l’ICS porta arrossegant des de lustres amb l’accessibilitat:
Amb aquesta eina es pretén aconseguir que la gestió de contestar trucades i retrucades del mateix dia sigui més fàcil, amb monitorització per saber en quin moment és més amplia la incidència i redistribuir els professionals per tal de facilitar l’accés de la ciutadania al CAP. Malgrat el que diu l'informe respecte a les trucades no ateses en que consta que es retornaran el mateix dia en que el pacient hagi trucat, Núria Nadal, directora assistencial d’APiC de l’ICS explica que “si ets dels que no t’han agafat el telèfon, se’t trucarà durant les següents 12 hores laborals per poder satisfer la necessitat”, per tant ja tenen clar que no podran complir aquest objectiu que ells mateixos s’han imposat.
2. L’administratiu de referència
D'igual forma que la ciutadania coneix al seu metge o metgessa i al seu infermer o infermera de referència, també han de conèixer qui és el seu administratiu o administrativa de referència. Aquest treballador o treballadora el que haurà de fer és desburocratitzar la consulta de la resta de professionals. D'aquesta manera tasques com el control i gestió de la incapacitat temporal (IT), de la recepta electrònica o la revisió de les proves diagnòstiques ja no passarà per la consulta del facultatiu o facultativa, sinó que serà resolta per l'administratiu de referència. La gestió de la programació es farà a través del que es coneix com a Pantalla per Motius (que en la majoria de CAPs ja es fa)
i depenent del motiu seleccionat al pacient se li donarà la cita en el temps que dicti la pantalla. Això sí, tal com afirma el Conseller Manel Balcells, "no es tracta de contractar més personal [administratiu], sinó de fer les coses de manera diferent perquè siguin més eficients".
3. Projecte Planifica’t
S’aconsegueix així que tot pacient crònic (control diabetis o hipertensió) se’ls citi en un mateix dia i així optimitzar les agendes .
4. APiC més resolutiva i intel·ligent artificial
Es vol maximitzar les competències dels professionals de l’atenció primària i comunitària i realitzar més proves diagnòstiques i petites intervencions al mateix CAP, amb la qual cosa es reduiria els desplaçament del pacient a un altre centre. A més s’introduirà una intel·ligència artificial a la consulta capaç de llegir una retinografia i radiografies de tòrax, de tal forma que el metge o metgessa no haurà de revisar-les i s’alliberarà encara més la seva agenda. També es vol intensificar el treball compartit i col·laboratiu entre l’APiC i l’AH, amb nous sistemes de comunicació que garanteixin el contacte entre els professionals i que no quedi cap derivació sense resposta. A més també es vol renovar les estacions de treball, potenciar les pantalles informatives i desplegar portàtils pels professionals d’atenció domiciliaria.
5. Estat de la derivació hospitalària
Amb prova pilot a Mataró, Badalona, Lleida i a l’Hospital Vall d’Hebron, a través de l’aplicació “La meva salut” l’usuari rebrà avisos de l’estat de la prova a realitzar en què l’última notificació serà la citació.
I ara que coneixem les pretensions del pla passem el document pel filtre de la veritat i la realitat.
La gran mesura que anirà acompanya per poder realitzar el pla és la contractació per part de les institucions sanitàries de 300 metges i 200 infermeres, i tal i com ja ens ha dit el Conseller Balcells no es contractaran a personal d’altres categories. Durant tot el document s’esmenta conceptes com “pro activitat”, “maximitzar”, “inclusió en processos assistencials”, “intensificar el treball”. Doncs bé, si ara passem pel filtre de l’ICS tots aquests conceptes, allà on tot són agraïments i bones paraules, llenguatge assertiu i inclusiu, el que volen dir és: t’ennuegarem i explotarem tot el que puguem i puguis suportar perquè resolguis la crisis en la qual estem submergits i de la que no podem sortir. Tu, estament que no ampliarem ni reforçarem, assumiràs totes les teves competències i responsabilitats i totes les competències i responsabilitats de totes les categories professionals que engloben el sistema sanitari. I això, tot i que més endavant aprofundirem, ja està passant. Ens trobem a personal administratiu participant en processos assistencials com per exemple fer triatge al taulell, les tcais exercint d’infermeres, infermeres exercint de metges i metges exercint de totes les especialitats alhora. Tot això, lògicament, sense cap protecció legal ni jurídica.
Però que diu el pacte de la UAC?
Aquest pacte va ser signat l’any 2017 pels sindicats majoritaris (MC, SATSE i CCOO) i s’indica que tot el personal de la Unitat d’Atenció al Ciutadà, és a dir, la GiS, estigui coberta per personal auxiliar administratiu i no pas per categories superiors. Us imagineu a una infermera, per exemple, fent tasques d’infermeria amb un contracte de Tècnic en Cures Auxiliars d’Infermeria? Doncs això és el que està passant actualment.
Permès, com és lògic, pels grans sindicats que un cop més sembla ser que estan més al costat de l’empresari que del treballador.
Els delegats de Som Intersindical, amb unes altres sigles, ja vàrem denunciar a l’ICS la implantació de la Pantalla per Motiu (PxM). Aquesta pantalla, pels que no ho sàpiguen, accessible des de l’eCAP administratiu, consta d’una sèrie de variables per resoldre la necessitat del pacient. Dibuixa un seguit de motius de consulta com per exemple mal de cap, malestar general, vertigen... que a través de la manipulació del llenguatge l’ICS anomena Gestió de la Demanda quan el títol del compte hauria d’ésser: “triatge, escull què, qui, com i a on es visita la persona que a la que estàs atenent”. Cada motiu va acompanyat d’un temps. Si prenem com a referència el mal de cap, fins fa poc, el sistema et deia que la persona s’havia de visitar en un termini de dos a tres setmanes, sense més informació. Sense més formació i sense cap mena de protecció. Un personal no sanitari està capacitat per saber què, qui i com s’ha de visitar un pacient? Els protocols són infal·libles? Si el protocol falla, de qui serà la responsabilitat? Totes aquestes preguntes no han tingut mai cap resposta coherent per part de l’empresa, respostes com “la responsabilitat si passa qualsevol cosa es de la pantalla” és un insult a la intel·ligència dels nostres professionals. Des de la seva introducció hem estat denunciant la irregularitat d’una plataforma que sobrepassa la capacitat de qui l’ha d’executar.
Què diuen les lleis i la normativa?
El Pacte de d’Ordenació, l’Estatut Marc 55/2003 i l’Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat separa els professionals sanitaris dels no sanitaris. Per tant, les tasques sanitàries són contràries i inassumibles per part dels professionals administratius (UAC, GiS...). d’altre banda i per al·lusions directes tant a l’incapacitat temporal com a la recepta mèdica, revisarem breument la llei establerta per aquest casos.
Primerament fixem-nos en el que determina el Reial Decret 625/2014, pel qual es regulen determinats aspectes de la gestió i control dels processos per incapacitat temporal en els primers tres-cents seixanta-cinc dies de la seva durada, modificada pel Reial Decret 1060/2022. Per no fer-ho molt feixuc anomenarem el més rellevant d’aquesta llei. En determina que el responsable de la gestió i el control de la IT és el facultatiu o facultativa que n’és l’únic que en pot expedir-ne una baixa. Tant és així que la llei determina que tots els comunicats mèdics de baixa han d’anar precedits d’un reconeixement mèdic del treballador que permeti la determinació objectiva de la IT i, afegeix, que el metge ha de requerir al treballador les dades necessàries. I, a més, conclou que serà el facultatiu del SNS, o de la Mútua, qui expedirà el comunicat d’alta quan consideri que el treballador o treballadora ha recuperat la capacitat laboral.
Seguidament repassem breument també el que determina el Reial Decret 171/2010, de 17 de desembre, sobre recepta mèdica i ordres de dispensació. Al RD s’extreu que: la recepta mèdica és un document sanitari, normalitzat i obligatori prescrit per professionals sanitaris legalment facultats i que qui ha de dur el seguiment, modificació o control del pla de medicació és el professional prescriptor, per tant, el professional sanitari.
Per tant, quan es fan declaracions com “no es tracta de contractar més gent, sinó de fer les coses de manera diferent perquè siguin més eficients”, o que la renovació de la recepta mèdica o la revisió de proves diagnòstiques no ha de passar per la consulta
del facultatiu, considerem que no només son temeràries sinó que podrien arribar a ser contraries a la llei.
Del que no ha transcendit més informació es sobre la “formació” a 2000 professionals administratius per poder realitzar tasques sanitàries. El que si que ens agradaria es que no s’utilitzés tant a la lleugera la paraula “formació” perquè en molts centres la “formació” que es va rebre per poder utilitzar la Pantalla per Motius no va superar ni les dues hores. I, en casos molt concrets, des de la coordinació de l’atenció al ciutadà, se’ns va explicar que som administratius sanitaris “doncs no treballeu a una fruiteria”.
Des de Som Intersindical continuem mantenint la perillositat de l’ús del llenguatge per part de l’ICS i de la manipulació a la que estan sotmesos moltes categories professionals. Continuarem lluitant pel reconeixement de les tasques sanitàries i no sanitàries. Per garantir la seguretat laborals als treballadors que són obligats a creuar la línia de les seves competències. Perquè la futura modificació del Sistema Sanitari no passi per l’ofegament dels nostres professionals. Treballadors que estan saturats perquè les decisions empresarials no passen per asseure’s amb tots els col·lectius que mantenen el sistema sanitari. Perquè hauríem d’haver après d’una pandèmia mundial i l’únic que continuem fent és perpetrar rols que no condueixen més que a la sobreexplotació laboral.
